Más no quiere decir mejor

La reciente propuesta de regulación del alquiler turístico del Gobierno Balear ha provocado fuertes críticas porque legaliza la conversión de pisos en negocios de alojamiento turístico en detrimento de los intereses de quien necesita un piso para vivir y la sostenibilidad ambiental.

Más no quiere decir mejor
Crédito Fotografía: Ara Balears.

Primera dada, l’afluència de turistes a les Illes Balears continua batent records: si l’any 2015 n’arribaren per primera vegada més de 14 milions, el 2016 superam els 15.

Segona evidència, aquests turistes ja no s’allotgen només a hotels; ho fan arreu, legal o il·legalment. Les tensions per apropiar-se del negoci enfronten, com és lògic, als hotelers que en tenien el monopoli amb propietaris d’habitatges que volen viure de rendes i especuladors immobiliaris que ja ensumen el negoci.

Tercera derivada, el dret constitucional a l’habitatge es deteriora, perquè s’encareix pel fet de convertir-se en una mercaderia pel negoci turístic. L’accés a l’habitatge ja s’havia convertit abans en una trampa financera per a qui s’ha endeutat amb una hipoteca, en el pitjor dels casos culminant en desnonaments.

Quarta implicació, els dos darrers estius superam els 2 milions de persones presents en un sol dia. D’aquí que no hi hagi aigua, carreters o platges a bastament per a tothom o que els aeroports superin el nombre màxim d’operacions aèries permeses.

Colofó. Els econacionalistes de MÉS governen amb la competència autonòmica en turisme i acaben de proposar una modificació de la legislació. L’orienten a reduir la pressió turística? Volen limitar l’apropiació de més espais de la vida quotidiana per part del negoci turístic? Defensen a la ciutadania de l’escassetat de béns de primera necessitat, com és l’habitatge? No. Tristament, la nova normativa legalitza la conversió de pisos en negocis d’allotjament turístic.

Corol·lari: quin sentit té la proposta de nova normativa i com es defensen els seus autors? Diuen que així fan participar als propietaris d’habitatges en el negoci turístic. Qui en resulta perjudicat? Primer els llogaters i qui vulgui comprar un habitatge per viure-hi, perquè haurà de competir amb els inversors als que només els interessa captar turistes. Segon perjudicat, la sostenibilitat, perquè aquesta norma incrementa ­–com ja ha quedat prou demostrat– la càrrega ambiental.

Teorema. Ningú es resisteix a la cobdícia, encara que ens dugui a l’enfonsament social i ambiental. Es veu que encara no som humans.

 

Fuente : Macià Blàzquez | Alba Sud

A %d blogueros les gusta esto: